COL·LECCIÓ
GEOMETRÍAS
by Mosaics Martí
Pere i Albert Martí han reflotat la indústria artesana del mosaic hidràulic amb la posada en marxa del negoci que en 1913 havia iniciat el seu avi i que a la fi dels anys 50 va sofrir un fort revés amb l’aparició de terratzos ceràmics i gresos. Des de 1988 els germans Martí estan rehabilitant les velles premses, ajustant motlles i recuperant les grimpes dels antics dissenys modernistes perquè aquells sòls de la memòria, tan benvolguts per la seva qualitat i bellesa, puguin de nou tornar a col·locar-se.
La col·lecció GEOMETRÍAS és l’aposta de futur d’una empresa rescatada del passat, Mosaics Martí, que ha posat ara el millor de la producció artesanal al servei del disseny contemporani.
Una cova és una cova fins que entra un home i pinta un bisó, llavors aquesta és el seu cau. Una casa és una llar quan l’home reprodueix en ella la bellesa que existeix en l’exterior i se sent confortable.
La casa, aquest espai fitat en el qual l’home penetra i camina, és el principi de la civilització. Un espai que es fa humà perquè està construït, perquè aquí l’home demostra que és capaç de manipular, de dominar la naturalesa, d’imitar als déus. Aquest espai és humà per contraposició al salvatge, és a dir, al natural. Una casa aïlla de la pols i del fang, no sols del fred i de la calor. La pols i el fang a les cases apareixen transfomats en superfícies dures, llises i brillants, que aporten l’esplendor al fet que l’home aspira. El paviment sobre el qual trepitgem és el cel posat als nostres peus.
El mosaic hidràulic va sorgir fruit d’aquesta necessitat de l’home de reproduir bellesa en el seu hàbitat, de posar sota els seus peus aquesta superfície duradora, llisa i brillant, metàfora de l’anhel per superar-se i perdurar. Però el paviment no és només matèria manipulada, és també forma capritxosa. Un pla on es pot imprimir el gest i dotar-lo de color, on aplicar el llenguatge gràfic que ens serveix per a expressar bellesa.
El mosaic hidràulic és una sàvia combinació de ciment, pols de marbre, aigua, sorra i pigments, que l’artesà manipula fins a donar-los la forma que la imaginació del dibuixant ha perpetrat. I amb aquesta acció tan elemental i per això tan sublim, l’artesà construeix una porció d’història. En aquesta col·lecció de mosaics hidràulics l’artesà, el faedor, és l’empresa Mosaics Marti, de Manresa, que des de 1913 porta transfomant la matèria primera en sòlides peces, primer amb mètodes manuals i posteriorment amb l’ajuda de maquinària que facilita el seu treball però que continua deixant a les mans de l’operari la responsabilitat d’assegurar un producte ben acabat i de qualitat.
El lema de Mosaics Martí el va encunyar Gaudí: “L’originalitat consisteix a tornar a l’origen“. I en l’elecció d’aquesta frase es reconeix la filosofia d’una empresa familiar que, després de molts avatars, ha tornat a recuperar una activitat i un producte que la voràgine dels temps donava per obsolet. El terratzo, aquest nou material per a la pavimentació que va arribar d’Itàlia en els 60, va ferir profundament la indústria del mosaic i també el de l’empresa manresana. Però, superat el daltabaix, van fer cas a Gaudi: van ser originals i van recuperar l’esplendor d’aquest històric ofici. En el seu moment, va ser el vapor el que els va ajudar a ser competitius, ara és l’admiració pels mosaics que van idear modernistes i noucentistas el que els ha retornat a l’activitat, ja que gràcies a ells s’han pogut recuperar mosaics com els ideats per Josep Maria Jujol (1879-1949), arquitecte, dissenyador, pintor, grafista i un fidel col·laborador de Gaudí.
Però no sols de nostàlgia viu l’home, i alimentar-se només d’ella seria un error. Tornar a l’origen no vol dir reproduir l’obra dels creatius de principis de segle, sinó rescatar allò que té valor i passar-ho pel tamís de la contemporaneïtat. Així doncs Mosaics Martí va posar en marxa una col·lecció ideada per tres arquitectes actuals, fascinats com els modernistes per la gairebé infinita capacitat de combinatòria que donen aquestes peces de 25 x 25. El llenguatge gràfic de Lluis Clotet, Elías Torres i Ramón Ubeda, com el de tot poeta, aspira a la simetria. Alguna cosa que la gramàtica del mosaic els concedeix. Els paviments concebuts per aquests tres arquitectes expressen una estètica del segle XXI que ha trobat com a mediadora una tècnica del segle XIX.
Beneïda dialèctica.
Una cova és una cova fins que entra un home i pinta un bisó, llavors aquesta és el seu cau. Una casa és una llar quan l’home reprodueix en ella la bellesa que existeix en l’exterior i se sent confortable.
La casa, aquest espai fitat en el qual l’home penetra i camina, és el principi de la civilització. Un espai que es fa humà perquè està construït, perquè aquí l’home demostra que és capaç de manipular, de dominar la naturalesa, d’imitar als déus. Aquest espai és humà per contraposició al salvatge, és a dir, al natural. Una casa aïlla de la pols i del fang, no sols del fred i de la calor. La pols i el fang a les cases apareixen transfomats en superfícies dures, llises i brillants, que aporten l’esplendor al fet que l’home aspira. El paviment sobre el qual trepitgem és el cel posat als nostres peus.
El mosaic hidràulic va sorgir fruit d’aquesta necessitat de l’home de reproduir bellesa en el seu hàbitat, de posar sota els seus peus aquesta superfície duradora, llisa i brillant, metàfora de l’anhel per superar-se i perdurar. Però el paviment no és només matèria manipulada, és també forma capritxosa. Un pla on es pot imprimir el gest i dotar-lo de color, on aplicar el llenguatge gràfic que ens serveix per a expressar bellesa.
El mosaic hidràulic és una sàvia combinació de ciment, pols de marbre, aigua, sorra i pigments, que l’artesà manipula fins a donar-los la forma que la imaginació del dibuixant ha perpetrat. I amb aquesta acció tan elemental i per això tan sublim, l’artesà construeix una porció d’història. En aquesta col·lecció de mosaics hidràulics l’artesà, el faedor, és l’empresa Mosaics Marti, de Manresa, que des de 1913 porta transfomant la matèria primera en sòlides peces, primer amb mètodes manuals i posteriorment amb l’ajuda de maquinària que facilita el seu treball però que continua deixant a les mans de l’operari la responsabilitat d’assegurar un producte ben acabat i de qualitat.
El lema de Mosaics Martí el va encunyar Gaudí: “L’originalitat consisteix a tornar a l’origen“. I en l’elecció d’aquesta frase es reconeix la filosofia d’una empresa familiar que, després de molts avatars, ha tornat a recuperar una activitat i un producte que la voràgine dels temps donava per obsolet. El terratzo, aquest nou material per a la pavimentació que va arribar d’Itàlia en els 60, va ferir profundament la indústria del mosaic i també el de l’empresa manresana. Però, superat el daltabaix, van fer cas a Gaudi: van ser originals i van recuperar l’esplendor d’aquest històric ofici. En el seu moment, va ser el vapor el que els va ajudar a ser competitius, ara és l’admiració pels mosaics que van idear modernistes i noucentistas el que els ha retornat a l’activitat, ja que gràcies a ells s’han pogut recuperar mosaics com els ideats per Josep Maria Jujol (1879-1949), arquitecte, dissenyador, pintor, grafista i un fidel col·laborador de Gaudí.
Però no sols de nostàlgia viu l’home, i alimentar-se només d’ella seria un error. Tornar a l’origen no vol dir reproduir l’obra dels creatius de principis de segle, sinó rescatar allò que té valor i passar-ho pel tamís de la contemporaneïtat. Així doncs Mosaics Martí va posar en marxa una col·lecció ideada per tres arquitectes actuals, fascinats com els modernistes per la gairebé infinita capacitat de combinatòria que donen aquestes peces de 25 x 25. El llenguatge gràfic de Lluis Clotet, Elías Torres i Ramón Ubeda, com el de tot poeta, aspira a la simetria. Alguna cosa que la gramàtica del mosaic els concedeix. Els paviments concebuts per aquests tres arquitectes expressen una estètica del segle XXI que ha trobat com a mediadora una tècnica del segle XIX.
Beneïda dialèctica.
Lluís Clotet
Lluís Clotet (Barcelona, 1941) és un dels arquitectes i dissenyadors catalans amb més ofici dins de la professió. També és un dels més brillants i respectats. Va ser membre del Studi Per i fundador de Bd Edicions de Disseny, i això vol dir que des de sempre s’ha preocupat pels interiors de les seves obres, a les quals acarona fins a l’últim dels detalls. Clotet és a més un grafista vocacional i un dibuixant extraordinari, capaç d’expressar-se amb un sol traç.
Tots els projectes de Clotet són sempre tan senzills com enginyosos. Una línia o dues, dibuixades en el lloc precís, poden oferir un catàleg d’elegants composicions geomètriques.
Elías Torres
Elías Torres (Eivissa, 1 944). És un arquitecte genial en tot el que fa. Això s’explica perquè posa la mateixa passió per a donar una classe a l’escola que per a dissenyar un fanal. I perquè li interessa molt més el fons que les formes. Elías és capaç d’inventar una tesi magistral sobre la llum zenital a partir d’uns quants atuells de cuina reutilitzats. Des de sempre comparteix les grans obres d’arquitectura amb el seu soci José A. Martínez Lapeña, encara que de tant en tant es reserva per a ell petits projectes com aquest.
Elías Torres sap molt bé que un paviment expressiu pot resoldre un projecte. El seu disseny és una interpretació manifesta del clàssic escaquer. que té a més la virtut de complementar-se amb ell.
Ramón Ubeda
Ramón Ubeda (Jaén, 1962) es va formar com a arquitecte però mai ha arribat a exercir la professió. Va preferir el món del disseny, al qual va arribar a través de les revistes. És un periodista especialitzat en la matèria que no s’ha conformat amb ser espectador i ha volgut exercir com a dissenyador gràfic i també industrial. El perfil idoni per a desenvolupar un projecte com aquest. Ubeda, que té una àmplia experiència en l’edició de dissenys, és a més el responsable de la direcció artística i editorial de la col·lecció Geometries de Mosaics Martí.
La proposta d’Ubeda li treu un partit insòlit a la trepa o matriu que s’empra en la fabricació del mosaic. Està dividida en sis parts que poden emplenar-se de sengles colors, iguals o diferents. Les possibilitats de combinació depenen de la imaginació de cadascun.
